IMPORTANT. Aquest material ha estat elaborat a partir de la proposta d’una persona que ha respost l’enquesta sobre formació continuada. Si la proposta ha partit de vosaltres és perquè s’ha detectat aquesta necessitat i és necessari posar-hi remei. Si encara no heu respost l’enquesta, ho podeu fer aquí: http://goo.gl/forms/hjHc5KGnHV
La higiene i ordre dels espais no és només una necessitat vital per tenir l’entorn endreçat o manies d’ordre.
Es tracta de la nostra salut i el nostre benestar físic i psicològic.
- El desordre permet que s’acumuli la pols i la brutícia i això fa empitjorar la salut de persones al·lèrgiques i amb problemes respiratoris. Penseu que moltes de les persones amb paràlisi cerebral que atenem tenen importants problemes respiratoris.
- Els terres molls són un perill. Quan cau brutícia a terra s’ha de netejar de seguida amb la fregona ben escorreguda. Deixar brutícia a terra, o deixar els terres molt molls en fregar, poden generar caigudes. És un risc laboral que hem d’evitar al màxim.
- Els objectes per terra són un perill. Sabem que el dia a dia és dur i que molts cops estem sotmesos a la pressió de tenir un horari que complir, però hem de procurar que no hi hagi objectes per terra perquè:
- Són una trampa perillosa per a persones que venen a darrera o que entren a l’habitació a fosques (per fer rondes a la nit, residents malalts, etc), a més que poden provocar despertar o destorbar al resident.
- Són un impediment per a les persones amb mobilitat reduïda per moure’s pel seu espai. Si hi ha sabates, tovalloles, o altres objectes per terra no poden passar amb la cadira o, encara pitjor, poden ensopegar i caure els qui van caminant.
- Són un entrebanc per fer bona feina. Esquivar un objecte cada cop ens fa perdre el temps i ser ineficients.
- Impedeixen fer una bona neteja. Les persones que s’encarreguen de la neteja tenen el temps molt limitat i, si troben el terra amb obstacles, no podran complir els seus horaris.
- Els raspalls de dents i objectes d’ús sanitari han de quedar nets després de cada ús. Els raspalls de dents, tovalloles, wc o banys, un cop s’han fet servir, han de quedar nets i a punt per a propers serveis. S’ha d’ensenyar a la persona amb discapacitat, que sigui autònoma, com ha de quedar de net i eixut el raspall de dents, o com netejar amb l’escombreta el WC. Si la persona no és autònoma, la persona cuidadora ha d’encarregar-se de deixar-ho net. És un principi d’higiene bàsica doncs són un espai de proliferació de microorganismes i és indigne per una persona ser atès amb utensilis bruts.
- Els utensilis de cuina han de quedar nets i eixuts cada servei. Tot allò que hagi d’anar a la boca, o hagi de contenir aliments que s’ingeriran, ha d’estar net i ben eixugat. Si no eixuguem bé els gots, plats, coberts, i altres estris de cuina, els microorganismes poden colonitzar entre un ús i l’altre i estarem obligant als residents a menjar sense la higiene bàsica, atemptant contra la seva dignitat, a més que se’ls poden generar desordres de salut tals com vòmits, diarrees, etc, que seran responsabilitat nostra.
- Els espais de treball han de quedar nets i endreçats quan acabem la nostra jornada. Els espais de treball tals com taules de treball, vestuaris o guixetes han de quedar nets i endreçats per respecte als companys que vindran a treballar després de nosaltres i que, potser, han d’utilitzar els mateixos espais o hi han de conviure. És una mostra de respecte pels altres, alhora que una mesura higiènica important, perquè facilita que el personal de neteja pugui netejar de forma real i efectiva els nostres espais.
- Llençar coses a les escombraries no pot provocar més brutícia. Depèn de què llencem a les escombraries hem de procurar que no taqui o embruti més. Els gots reutilitzables o les llaunes s’han d’esbandir abans de llençar, no es pot llençar restes de menjar a les papereres que no siguin la de la cuina, les compreses, tampons, bolquers o bosses d’orina (buides) han d’anar embolicats en bossa de plàstic (tenim papereres especialment habilitades a les plantes).
- No és permès d’emmagatzemar menjar o beguda fora de la cuina i el rebost. El menjar o la beguda que no sigui aigua, emmagatzemada fora de la cuina o el rebost no està protegida contra les plagues i pot suposar l’entrada de cuques (“cucarachas”) o rosegadors (ratolins) a l’edifici.
- Allò que veiem brut o que embrutem, ho hem de netejar. Netejar quan ens cau menjar o beguda al terra o s’embruta la pica, no és una tasca del personal de neteja sinó de totes les persones que convivim en l’espai de treball. Per aquest motiu:
- Si veiem una taca a terra (que potser ha passat desapercebuda a qui l’ha provocat) l’hem de netejar per evitar que l’espai s’embruti més, o que algú prengui mal.
- Si usem un bany, una pica, un plat, o deixem o traiem coses a la nevera, hem de procurar que tot quedi en bon estat. Sovint passar un paper i eixugar les gotes d’aigua o les taques de pasta de dents és suficient.
- Si hi ha un paper a terra o el vent ha fet entrar fulles al rebedor, recollir-les, a més de ser un acte de civisme, és una garantia per a la convivència i la higiene.
I RECORDEU
